calça
1. n calcilla, leotards, mitja, pantis
calces
calça curta
1. n pantalons curts
anar de calces
1. v anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)
cap sabater calça bé
1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater
cagar-se a les calces
1. v cagar-se a les calces (col·loquial), acoquinar-se, acovardir-se, ajupir-se, amagar el cap sota l’ala, aplanar-se, arraulir-se, arronsar-se, arronsar-se el melic, arrugar-se el melic, aterrir-se, conformar-se, desanimar-se, descoratjar-se, desmoralitzar-se, embasardir-se, encongir-se, intimidar-se, acollonar-se (col·loquial), acollonir-se (col·loquial), cagar-se (col·loquial), cagar-se de por (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)
cordar-se bé les calces
1. v agafar ales, agafar ànim, agafar coratge, agafar pit, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes