discernir
Mode indicatiu
Present
jo | discerneixo (cent.), discernesc (val., bal.), discernisc (val.) |
---|---|
tu | discerneixes, discernixes (val.) |
ell, ella, vostè | discerneix, discernix (val.) |
nosaltres | discernim |
vosaltres, vós | discerniu |
ells, elles, vostès | discerneixen, discernixen (val.) |
Perfet
jo | he discernit |
---|---|
tu | has discernit |
ell, ella, vostè | ha discernit |
nosaltres | hem discernit |
vosaltres, vós | heu discernit |
ells, elles, vostès | han discernit |
Imperfet
jo | discernia |
---|---|
tu | discernies |
ell, ella, vostè | discernia |
nosaltres | discerníem |
vosaltres, vós | discerníeu |
ells, elles, vostès | discernien |
Plusquamperfet
jo | havia discernit |
---|---|
tu | havies discernit |
ell, ella, vostè | havia discernit |
nosaltres | havíem discernit |
vosaltres, vós | havíeu discernit |
ells, elles, vostès | havien discernit |
Passat simple
jo | discerní |
---|---|
tu | discernires |
ell, ella, vostè | discerní |
nosaltres | discernírem |
vosaltres, vós | discerníreu |
ells, elles, vostès | discerniren |
Passat perifràstic
jo | vaig discernir |
---|---|
tu | vas (vares) discernir |
ell, ella, vostè | va discernir |
nosaltres | vam (vàrem) discernir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) discernir |
ells, elles, vostès | van (varen) discernir |
Passat anterior
jo | haguí discernit |
---|---|
tu | hagueres discernit |
ell, ella, vostè | hagué discernit |
nosaltres | haguérem discernit |
vosaltres, vós | haguéreu discernit |
ells, elles, vostès | hagueren discernit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver discernit |
---|---|
tu | vas haver discernit |
ell, ella, vostè | va haver discernit |
nosaltres | vam haver discernit |
vosaltres, vós | vau haver discernit |
ells, elles, vostès | van haver discernit |
Futur
jo | discerniré |
---|---|
tu | discerniràs |
ell, ella, vostè | discernirà |
nosaltres | discernirem |
vosaltres, vós | discernireu |
ells, elles, vostès | discerniran |
Futur perfet
jo | hauré discernit |
---|---|
tu | hauràs discernit |
ell, ella, vostè | haurà discernit |
nosaltres | haurem discernit |
vosaltres, vós | haureu discernit |
ells, elles, vostès | hauran discernit |
Condicional
jo | discerniria |
---|---|
tu | discerniries |
ell, ella, vostè | discerniria |
nosaltres | discerniríem |
vosaltres, vós | discerniríeu |
ells, elles, vostès | discernirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) discernit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) discernit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) discernit |
nosaltres | hauríem (haguérem) discernit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) discernit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) discernit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
discernir
Mode subjuntiu
Present
jo | discerneixi, discernesca / discernisca (val.), discernesqui (bal.) |
---|---|
tu | discerneixis, discernesques / discernisques (val.), discernesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | discerneixi, discernesca / discernisca (val.), discernesqui (bal.) |
nosaltres | discernim, discerniguem (bal.) |
vosaltres, vós | discerniu, discernigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | discerneixin, discernesquen / discernisquen (val.), discernesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) discernit |
---|---|
tu | hagis (hages) discernit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) discernit |
nosaltres | hàgim (hàgem) discernit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) discernit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) discernit |
Imperfet
jo | discernís, discernira (val.) |
---|---|
tu | discernissis, discernires (val.), discernisses |
ell, ella, vostè | discernís, discernira (val.) |
nosaltres | discerníssim, discernírem (val.), discerníssem |
vosaltres, vós | discerníssiu, discerníreu (val.), discernísseu |
ells, elles, vostès | discernissin, discerniren (val.), discernissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) discernit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) discernit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) discernit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) discernit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) discernit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) discernit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
discernir
Mode imperatiu
Present
tu | discerneix, discernix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | discerneixi, discernesca / discernisca (val.), discernesqui (bal.) |
nosaltres | discernim, discerniguem (bal.) |
vosaltres, vós | discerniu |
ells, elles, vostès | discerneixin, discernesquen / discernisquen (val.), discernesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
discernir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | discernir |
---|---|
Infinitiu compost | haver discernit |
Gerundi | discernint |
Gerundi compost | havent discernit |
Participi | discernit, discernida, discernits, discernides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
discernir
- Trobar la diferència entre conceptes.
- Captar amb els sentits de forma diferenciada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.