atreure
Mode indicatiu
Present
jo | atrac / atrec |
---|---|
tu | atraus / atreus |
ell, ella, vostè | atrau / atreu |
nosaltres | atraiem, atraem (val.), atreim (bal.) |
vosaltres, vós | atraieu, atraeu (val.), atreis (bal.) |
ells, elles, vostès | atrauen / atreuen |
Perfet
jo | he atret |
---|---|
tu | has atret |
ell, ella, vostè | ha atret |
nosaltres | hem atret |
vosaltres, vós | heu atret |
ells, elles, vostès | han atret |
Imperfet
jo | atreia |
---|---|
tu | atreies |
ell, ella, vostè | atreia |
nosaltres | atrèiem / atréiem |
vosaltres, vós | atrèieu / atréieu |
ells, elles, vostès | atreien |
Plusquamperfet
jo | havia atret |
---|---|
tu | havies atret |
ell, ella, vostè | havia atret |
nosaltres | havíem atret |
vosaltres, vós | havíeu atret |
ells, elles, vostès | havien atret |
Passat simple
jo | atraguí |
---|---|
tu | atragueres |
ell, ella, vostè | atragué |
nosaltres | atraguérem |
vosaltres, vós | atraguéreu |
ells, elles, vostès | atragueren |
Passat perifràstic
jo | vaig atraure / atreure |
---|---|
tu | vas (vares) atraure / atreure |
ell, ella, vostè | va atraure / atreure |
nosaltres | vam (vàrem) atraure / atreure |
vosaltres, vós | vau (vàreu) atraure / atreure |
ells, elles, vostès | van (varen) atraure / atreure |
Passat anterior
jo | haguí atret |
---|---|
tu | hagueres atret |
ell, ella, vostè | hagué atret |
nosaltres | haguérem atret |
vosaltres, vós | haguéreu atret |
ells, elles, vostès | hagueren atret |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver atret |
---|---|
tu | vas haver atret |
ell, ella, vostè | va haver atret |
nosaltres | vam haver atret |
vosaltres, vós | vau haver atret |
ells, elles, vostès | van haver atret |
Futur
jo | atrauré |
---|---|
tu | atrauràs |
ell, ella, vostè | atraurà |
nosaltres | atraurem |
vosaltres, vós | atraureu |
ells, elles, vostès | atrauran |
Futur perfet
jo | hauré atret |
---|---|
tu | hauràs atret |
ell, ella, vostè | haurà atret |
nosaltres | haurem atret |
vosaltres, vós | haureu atret |
ells, elles, vostès | hauran atret |
Condicional
jo | atrauria |
---|---|
tu | atrauries |
ell, ella, vostè | atrauria |
nosaltres | atrauríem |
vosaltres, vós | atrauríeu |
ells, elles, vostès | atraurien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) atret |
---|---|
tu | hauries (hagueres) atret |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) atret |
nosaltres | hauríem (haguérem) atret |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) atret |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) atret |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
atreure
Mode subjuntiu
Present
jo | atragui / atregui, atraga / atrega (val.) |
---|---|
tu | atraguis / atreguis, atragues / atregues (val.) |
ell, ella, vostè | atragui / atregui, atraga / atrega (val.) |
nosaltres | atraguem |
vosaltres, vós | atragueu |
ells, elles, vostès | atraguin / atreguin, atraguen / atreguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) atret |
---|---|
tu | hagis (hages) atret |
ell, ella, vostè | hagi (haja) atret |
nosaltres | hàgim (hàgem) atret |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) atret |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) atret |
Imperfet
jo | atragués, atraguera (val.) |
---|---|
tu | atraguessis, atragueres (val.), atraguesses |
ell, ella, vostè | atragués, atraguera (val.) |
nosaltres | atraguéssim, atraguérem (val.), atraguéssem |
vosaltres, vós | atraguéssiu, atraguéreu (val.), atraguésseu |
ells, elles, vostès | atraguessin, atragueren (val.), atraguessen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) atret |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) atret |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) atret |
nosaltres | haguéssim (haguérem) atret |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) atret |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) atret |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
atreure
Mode imperatiu
Present
tu | atrau / atreu |
---|---|
ell, ella, vostè | atragui / atregui, atraga / atrega (val.) |
nosaltres | atraguem |
vosaltres, vós | atraieu, atraeu (val.), atreis (bal.) |
ells, elles, vostès | atraguin / atreguin, atraguen / atreguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
atreure
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | atraure / atreure |
---|---|
Infinitiu compost | haver atret |
Gerundi | atraient, atraent (val.) |
Gerundi compost | havent atret |
Participi | atret, atreta, atrets, atretes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
atreure
- Exercir un influx un objecte envers un altre.
- Els imants atreuen el ferro.
- Tenir una persona un do natural per agradar altres i fer que desitgin la seva companyia.
- Sentir-se molt interessat per alguna cosa.
- L'aprenentatge de l'enginyeria l'atreu fins a oblidar-se de tot.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.