aparentar
Mode indicatiu
Present
jo | aparento (cent.), aparente (val.), aparent (bal.) |
---|---|
tu | aparentes |
ell, ella, vostè | aparenta |
nosaltres | aparentem, aparentam (bal.) |
vosaltres, vós | aparenteu, aparentau (bal.) |
ells, elles, vostès | aparenten |
Perfet
jo | he aparentat |
---|---|
tu | has aparentat |
ell, ella, vostè | ha aparentat |
nosaltres | hem aparentat |
vosaltres, vós | heu aparentat |
ells, elles, vostès | han aparentat |
Imperfet
jo | aparentava |
---|---|
tu | aparentaves |
ell, ella, vostè | aparentava |
nosaltres | aparentàvem |
vosaltres, vós | aparentàveu |
ells, elles, vostès | aparentaven |
Plusquamperfet
jo | havia aparentat |
---|---|
tu | havies aparentat |
ell, ella, vostè | havia aparentat |
nosaltres | havíem aparentat |
vosaltres, vós | havíeu aparentat |
ells, elles, vostès | havien aparentat |
Passat simple
jo | aparentí |
---|---|
tu | aparentares |
ell, ella, vostè | aparentà |
nosaltres | aparentàrem |
vosaltres, vós | aparentàreu |
ells, elles, vostès | aparentaren |
Passat perifràstic
jo | vaig aparentar |
---|---|
tu | vas (vares) aparentar |
ell, ella, vostè | va aparentar |
nosaltres | vam (vàrem) aparentar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) aparentar |
ells, elles, vostès | van (varen) aparentar |
Passat anterior
jo | haguí aparentat |
---|---|
tu | hagueres aparentat |
ell, ella, vostè | hagué aparentat |
nosaltres | haguérem aparentat |
vosaltres, vós | haguéreu aparentat |
ells, elles, vostès | hagueren aparentat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver aparentat |
---|---|
tu | vas haver aparentat |
ell, ella, vostè | va haver aparentat |
nosaltres | vam haver aparentat |
vosaltres, vós | vau haver aparentat |
ells, elles, vostès | van haver aparentat |
Futur
jo | aparentaré |
---|---|
tu | aparentaràs |
ell, ella, vostè | aparentarà |
nosaltres | aparentarem |
vosaltres, vós | aparentareu |
ells, elles, vostès | aparentaran |
Futur perfet
jo | hauré aparentat |
---|---|
tu | hauràs aparentat |
ell, ella, vostè | haurà aparentat |
nosaltres | haurem aparentat |
vosaltres, vós | haureu aparentat |
ells, elles, vostès | hauran aparentat |
Condicional
jo | aparentaria |
---|---|
tu | aparentaries |
ell, ella, vostè | aparentaria |
nosaltres | aparentaríem |
vosaltres, vós | aparentaríeu |
ells, elles, vostès | aparentarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) aparentat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) aparentat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) aparentat |
nosaltres | hauríem (haguérem) aparentat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) aparentat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) aparentat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
aparentar
Mode subjuntiu
Present
jo | aparenti, aparente (val.) |
---|---|
tu | aparentis, aparentes (val.) |
ell, ella, vostè | aparenti, aparente (val.) |
nosaltres | aparentem |
vosaltres, vós | aparenteu |
ells, elles, vostès | aparentin, aparenten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) aparentat |
---|---|
tu | hagis (hages) aparentat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) aparentat |
nosaltres | hàgim (hàgem) aparentat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) aparentat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) aparentat |
Imperfet
jo | aparentés, aparentara (val.), aparentàs (val., bal.) |
---|---|
tu | aparentessis, aparentares (val.), aparentassis (bal.), aparentesses, aparentasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | aparentés, aparentara (val.), aparentàs (val., bal.) |
nosaltres | aparentéssim, aparentàrem (val.), aparentàssim (bal.), aparentéssem, aparentàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | aparentéssiu, aparentàreu (val.), aparentàssiu (bal.), aparentésseu, aparentàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | aparentessin, aparentaren (val.), aparentassin (bal.), aparentessen, aparentassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) aparentat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) aparentat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) aparentat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) aparentat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) aparentat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) aparentat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
aparentar
Mode imperatiu
Present
tu | aparenta |
---|---|
ell, ella, vostè | aparenti, aparente (val.) |
nosaltres | aparentem |
vosaltres, vós | aparenteu, aparentau (bal.) |
ells, elles, vostès | aparentin, aparenten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
aparentar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | aparentar |
---|---|
Infinitiu compost | haver aparentat |
Gerundi | aparentant |
Gerundi compost | havent aparentat |
Participi | aparentat, aparentada, aparentats, aparentades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
aparentar
- Donar a entendre el que no és.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.